Aprendre a acompanyar les emocions dels nostres fills i filles
Aquest estiu, el professorat del nostre centre vam tenir l’oportunitat de participar en una formació amb Carles Porrini Cubells sobre educació emocional, benestar i acompanyament d’infants i adolescents.
Va ser una experiència que ens va agradar moltíssim. Una formació útil, dinàmica, participativa i, sobretot, molt pràctica.
No va ser només una sessió per escoltar conceptes teòrics. Ens va convidar a reflexionar, a qüestionar algunes de les nostres reaccions quotidianes i a descobrir eines concretes per millorar la manera com ens comuniquem i acompanyem emocionalment l’alumnat.
Vam sortir de la formació amb recursos i una mirada renovada sobre la importància d’escoltar, reconèixer les emocions i comprendre què hi ha darrere de determinades conductes.
I vam pensar que tot allò que havíem après no només era valuós per a nosaltres com a docents. També podia ser extraordinàriament útil per a les famílies.
Quantes vegades hem volgut solucionar un problema dels nostres fills abans d’haver-los escoltat?
Quantes vegades hem dit «no passa res» quan, per a ells, estava passant alguna cosa molt important?
Com a mares, pares i educadors, volem el millor per als nostres infants i adolescents. Volem protegir-los, evitar-los patiments, ajudar-los a superar dificultats i veure’ls feliços. Però, de vegades, amb tota la nostra bona intenció, oblidem una cosa essencial: abans de necessitar una solució, necessiten sentir-se escoltats, compresos i reconeguts.
Amb aquesta mirada, el pròxim 28 d’octubre, a les 18.00 h, us convidem a una xerrada molt especial sobre educació emocional amb Carles Porrini Cubells, pedagog i formador en educació emocional.
Una oportunitat per reflexionar sobre com acompanyem els nostres fills i filles i descobrir eines pràctiques per millorar la comunicació, comprendre les seves emocions i enfortir els vincles familiars.
Quan acompanyar és més important que solucionar
Quan un infant plora, quan un adolescent s’enfada, quan es tanca a l’habitació o quan respon amb un «deixa’m en pau», sovint la nostra primera reacció és intentar canviar aquella conducta.
Volem que deixi de plorar, que es tranquil·litzi, que ens expliqui què li passa o que entengui que allò que ha passat no és tan greu.
Però, i si canviéssim la pregunta?
En lloc de preguntar-nos «Com puc fer que deixi de comportar-se així?», podríem començar preguntant-nos:
- Què pot estar sentint?
- Què necessita en aquest moment?
- Què hi ha darrere d’aquesta reacció?
- Necessita que l’ajudi o simplement que l’escolti?
- Com puc acompanyar-lo sense jutjar-lo?
Les emocions no són un problema que hàgim d’eliminar. Són una font d’informació que ens ajuda a comprendre què estem vivint i què necessitem.
La ràbia pot indicar que sentim que s’ha traspassat un límit. La tristesa pot expressar una pèrdua o una decepció. La por ens pot parlar d’inseguretat.
Darrere d’una conducta difícil pot haver-hi una necessitat de reconeixement, pertinença o comprensió.
Aprendre a identificar aquestes emocions és el primer pas per acompanyar-les.
Escoltar també és educar
Vivim amb presses. Entre la feina, les activitats, els estudis, els horaris i les responsabilitats, sovint les converses familiars es converteixen en una successió de preguntes i instruccions:
«Has fet els deures?»
«Com ha anat l’examen?»
«Recull l’habitació.»
«Per què estàs enfadat?»
Però, quan va ser l’última vegada que vam escoltar els nostres fills sense interrompre’ls, sense donar-los immediatament un consell i sense intentar resoldre el que ens explicaven?
Escoltar de debò exigeix temps, presència i, moltes vegades, renunciar a tenir una resposta immediata.
Acompanyar emocionalment no significa donar sempre la raó, permetre qualsevol conducta o eliminar els límits. Significa reconèixer el que l’altra persona sent, encara que no estiguem d’acord amb la manera com ho expressa.
Podem comprendre que el nostre fill estigui enfadat i, alhora, ajudar-lo a entendre que no pot faltar al respecte.
Podem reconèixer la seva tristesa sense minimitzar-la.
Podem acceptar que necessita espai sense interpretar-ho automàticament com un rebuig.
I podem recordar-li que no ha de gestionar totes les dificultats tot sol.
Per educar emocionalment, primer ens hem de mirar a nosaltres mateixos
Hi ha una pregunta que sovint deixem de banda: Com gestionem nosaltres les nostres pròpies emocions? Com reaccionem quan estem cansats? Quan ens contradiuen? Quan alguna cosa no surt com esperàvem? Quan sentim que no ens escolten?
Els nostres fills i filles aprenen molt més del que observen que no pas del que els diem.
Si volem ensenyar-los a gestionar la ràbia, necessitem revisar com expressem nosaltres l’enuig. Si volem que aprenguin a escoltar, han de sentir-se escoltats. Si volem que demanin perdó, també hem de ser capaços de reconèixer els nostres errors.
No es tracta de ser mares i pares perfectes. Es tracta de ser adults conscients, capaços de reconèixer les nostres emocions, reparar quan ens equivoquem i continuar aprenent.
I això també és educar.
Una xerrada que volem compartir amb les famílies
Volem que les famílies també tingueu l’oportunitat de viure aquesta experiència.
Durant la xerrada reflexionarem sobre la importància de reconèixer les emocions, escoltar sense jutjar, entendre què pot haver-hi darrere d’algunes conductes i construir relacions basades en la confiança, el respecte i l’acompanyament.
Perquè educar emocionalment no consisteix a aconseguir que els nostres fills estiguin sempre contents. Consisteix a ajudar-los a entendre que totes les emocions tenen un lloc i que poden aprendre a viure-les i expressar-les d’una manera saludable.
Us esperem el 28 d’octubre!
Xerrada: Un moment, deixa’m sentir… L’acompanyament emocional als nostres fills/es
- Data: dimecres 28 d’octubre de 2026
- Hora: 18.00 h
- Lloc: Sala d’actes de l’Escola Aloma
- Ponent: Carles Porrini Cubells, pedagog i formador en educació emocional
- Organitzen: Escola Aloma i Col·legi Santapau-PIFMA
Inscriviu-vos a través del formulari d’inscripció i reserveu la vostra plaça.
Aquesta xerrada és per a totes les famílies que vulguin conèixer millor els seus fills i filles, comunicar-s’hi amb més consciència i acompanyar-los en el seu creixement.
Perquè, de vegades, el millor que podem oferir als nostres fills no és una resposta, un consell o una solució.
És fer-los sentir que tenen un lloc, que allò que senten importa i que som al seu costat.
Us hi esperem!
